Introducció
Rambla és una paraula d'origen àrab (rámla). Pot tenir dos significats relacionats entre ells; "llit de riu o torrent cobert de sorra" o "camí o carrer destinat al passeig obert sobre un antic llit de riu". Per tant la Rambla de Barcelona està construïda sobre un antic torrent. Les Rambles, amb els seus 2km de llargària rep diferents noms al llarg del seu recorregut. El primer tram es diu Rambla de Canaletes, perquè la famosa anteriorment era on s'hi trobava l'edifici de l'Estudi General, que més tard va ser enderrocat. Si continuem baixant trobem la Rambla de les Flors, deu el seu nom a la multitud de parades dedicades a la venda de flors que trobem en aquesta part. A continuació se situa la Rambla dels Caputxins, ja que antigament hi havia un convent de caputxins on actualment es troba la Plaça Reial. Després hi ha la Rambla de Santa Mònica, anomenada així en honor a la la Santa que també va donar nom a la famosa ciutat americana, en aquesta part trobem un museu i una catedral amb el mateix nom. Per últim trobem la Rambla de Mar, que es troba al costat del mar.
De la plaça catalunya al teatre Poliorama.
Vam començar el recorregut al costat de la font de Canaletes, situada al tram de la rambla amb el mateix nom. Ens aturem a la famosa font per fer una fotografia de grup. Al costat de la font hi ha una inscripció que diu: "Si beveu aigua de la font de Caga galetes sempre mes sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'aneu tornareu sempre", es també on els aficionats del barça celebren els seus triomfs.
Agafem el carrer Pintor Fortuny, amb el nom d'un famós pintor català, que ens porta fins al recinte on es troben el MACBA i el CCCB.
Tot seguit continuem pel carrer del Carme fins arribar a una petita església, anomenada Església de Betlem, que va ser la seu dels Jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya l'any 1767. Construïda pels Franciscans el 1643 en una obra que va durar fins al 1729, se situa sobre una altra església construida el 1553 que es va cremar l'any 1671. La seva cúpula va ser enderrocada durant la Guerra Civil, i més tard va ser reconstruïda però els extrems originals continuen intactes. Es una esglèsia d'un magnífic estil barroc obra de l'arquitecte Josep Juli que contrasta amb l'austerita de les altres petites esglésies barcelonines.
Ara travessem la rambla i arribem al carre de Portaferrisa, on podem veure un gran mosaic sobre unes fonts. A les plaques de sota l'imatge de la muralla, podem llegir uns textos en c
Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu
Baixant per cap al mar per Les Rambles, entre parades de flors i gent fent espectacles al carrer, trobem un bonic edifici que crida l'atenció d'inmediat perquè al seu exterior trobem una paret decorada amb plantes enfiladisses coronades pel dibuix d'una abella que les està reg
D'estil barroc francès, va ser construït per l'arquitecte Josep Ribes el 1770, per encàrrec del virrei del Perú Manel Amat i Junyent. Quan aquest últim va arribar a Barcelona després d'enviduar a Perú, va tornar a casar-se i per a acontentar a la seva nova esposa va manar construir aquest palau. Avui dia és la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament i la seva sala d'exposicions acull obres d'artistes catalans contemporanis, com Oriol Bohigas o Antoni Abad. Decidim informar-nos una mica més sobre les funcions de l'edifici i ens expliquen que una gran part del palau està destinat a oficines i despatxs de l'organització de festes y events de la ciutat, tot i que també s'hi fan exposicions. En aquests moments, hi ha dues exposicions, una d'elles gartuïta. Aquí teniu més informació.
Boqueria, un dels punts mes vius de Barcelona i del que de seguida ens crida la atenció la seva varietat de olors i colors que s'aprecia fins i tot abans d'entrar-hi. A part d'un lloc per comprar tot tipus de productes frescos, la Boqueria també és una atracció turística, degut als la seva varietat de productes, la seva hi
stòria. La superfície arriba als 2.583 m² amb més de 300 parades oferint una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com als als restauradors de la ciutat. La Boqueria va començar amb els venedors ambulants de carns i productes agrícoles que es van instal·lar en el segle XIII al Pla de la Boqueria i que, després de molts trasllats i disputes es va acabar inaugurant de forma oficial l'any 1840. Es va acabar instal·lant en una plaça inacabada que havia de semblar-se a la Plaza Real, envoltada de porxos, però que abans d'acabar l'obra algú va instal·lar el mercat en aquest solar, on encara està ubicada, per a treure'l del mig de Les Rambles. Per a més informació, la pàgina de la Boqueria
Ara ens dirigim a la plaça reial on podem contemplar el bonics fanals en forma d'arbre, obra d'Antoni Gaudí, autor també de la font amb l'escultura de Les tres Gràcies situada al centre de la plaça. La plaça va ser construida l'any 1848 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó al solar d'un antic convent de Santa Madrona propietat de l'ordre dels caputxins. L’any 1988, la plaça va ser agermanada amb la Plaça Garibaldí (Mèxic D.F.).
De la universitat Pompeu Fabra a aquell que descobrí amèrica
Arribem al punt de reunió, al costat de la Universitat Pompeu Fabra i entrem a la famosa universitat per a veure la moguda vida dels estudiants universitaris.
Seguint el nostre camí trobem el famós Museu de la Cera, inaugurat el 1973, on s'exposen prop de tres-centes de rèpliques exactes en cera de gent famosa. Més informació en aquest enllaç.
Ara ens dirigim a les Drassanes de Barcelona, que són unes de les més importants del món i actualment es troben convertides en la seu del museu Marítim de Barcelona. L'edifici, d'estil gòtic, va ser construït a finals del segle XIII, durant el regnat de Pere el Gran. Aquestes drassanes no van ser les primeres de què va disposar la ciutat. Es tenen noticies que ja se n'havien començat unes al costat de la porta de Regomir tocant a la muralla durant la conquesta de Mallorca i de València per Jaume I, el 1243. A partir de la construcció de les noves muralles al segle XIV, les drassanes instal·lades al peu de la muntanya de Montjuïc passen a ser les úniques de la ciutat.
Les drassanes son uns edificis on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, desde petits espais de la platja destinats a buidar troncs i modelar barques a les actuals drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlàntics i superpetrolers.
Seguint el nostre camí, arribem a l'estatua de Colom, el famós personatge de nacionalitat discutida que va descobrir amèrica, la seva escultura, senyalant a l'oest (en direcció a amèrica), es un dels monuments mes visitats de la ciutat. El Monument a Colom és una de les més famoses estàtues de la ciutat de Barcelona. Va ser construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom i es troba a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau. A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l'estàtua, des d'on es divisa la ciutat.
Del Govern Militar al palau de Mar
Ara que, per fi hem arribat al mar, contemplem l'atrafegada vida dels conductors i guies de les "Golondrinas, uns vaixells que, des del 1888 passeigen turistes i Barcelonins per igual al llarg del port de la ciutat. Aquests vaixells van ser inaugurats amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, aleshores eren propulsades per un motor de vapor i tenien capacitat per a vint passatgers.
"Maremagnum", passant pel famós aquari "Aquarium".
Per acabar, arribem al palau de mar, allà ens informem una mica sobre aquest edifici, d'arquitectura portuària típica del segle XIX. Es va construir entre 1880 i 1890 per a acollir els antics Magatzems Generals de Comerç. Avui és la seu del Museu d'Història de Catalunya i del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Sota els arcs característics d'aquest edifici, els diversos bars i restaurants oferixen les seves especialitats a tothom.
Ildefonso Cerdá, en 1859, realizó unos planos sobre como se podría agrandar Barcelona. Su plan original era crear una ciudad jardín, con grandes espacios abiertos, los edificios no muy altos y con gran separación entre ellos, y sin diferencias sociales, ya que todos los edificios eran aparentemente iguales. El plan fue aceptado por el Ayuntamiento pero no por la burguesía, porque pensaban que había mucho desperdicio de terreno. Las protestas de esta burguesía y su indudable influencia política hace que el Ayuntamiento dé marcha atrás y rechace el plan inicialmente aprobado.
Idelfons Cerdá se presenta sus planos en Madrid y allí es acertado, entonces surgen quejas de Barcelona y presionan a Idelfons para que vuelva. Idelfons vuelve para realizar su trabajo y se encuentra que quieren cambiar sus planos a los gustos de la burguesía. No se hacen todos los jardines, los edificios con muchos pisos y las aceras menos anchas. Pero hoy la gente sabe que hubiera sido mucho mejor el plan original de Idelfons.
El área del trapecio dibujado en el mapa representa la zona por la que nos movimos el lunes 2 de junio, excepto para ir a la Sagrada Familia. El perímetro aproximado del trapecio es de 2565m, y el área es de
Como calcularlo:
600+800+650+515=2565m
Y el area es de 4,01km²
la rajoleta
Nos encontramos en la casa Batllò, que como dice el itinerario, en la "illa de la discordia".
illa de la discordia
Después de examinar y estudiar a fondo toda la manzana, nos ponemos en camino. Por la calle Consell de Cent vamos a la calle Pau Claris y en esta calle entes de llegar giramos al passatge de Permanyer.
El passatge de permanyer es muy peculiar debido a que sus casas son unitarias, rodeadas de idificios, y actualmente son pequeñas empresas.
Salimos del passatge de permanyer y cruzamos la calle donde se encuentra el jardín de la "torre de les aigües", llamada así porque lo preside la torre de un antiguo depósito de agua. Pero ese día estaba cerrado y nos hicimos una foto en su puerta.
Después de hacernos esta foto, subimos la calle Roger de Lluria hasta llegar al carrer d'Aragó, donde vemos una iglesia gótica de la Concepció. Entramos en el claustro por la calle Llúria.
En la placa ponía:
Parroquia de la inmaculada concepción y asunción de nuestra señora.
Iglesia (siglo XIV) y claustro (XV-XVI) del antiguo monasterio femenino de Santa María de Jonqueres, de la orden de Santiago trasladado piedra a piedra desde su lugar de origen, dentro de las murallas de la ciudad en la calle Jonqueres, hasta su actual emplazamiento (1871- 1888).
Vamos al carrer de València y giramos por el carrer del Bruc y como dice el itinerario hay un edificio que llama la atención. Conservatori superior municipal de Música (1916), Arquitecto Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1945). Seguimos por el carrer del Bruc hasta la diagonal, donde se encuentra la casa de les punxes, su nombre es debido a la forma de su tejado y fue construida por Josep Puig i Cadafalch.
<
Seguimos por la diagonal y a la altura de la calle Pau Claris a la banda del mar observamos la casa del baró de Quadres, entramos y nos informamos.
La casa del baró de quadres
Salimos directos a la calle del Roselló donde nos lleva al paseo de Grácia donde se encuentra "La pedrera".
La pedrera
Con ganas de ir a casa salimos de la pedrera y vemos que nos falta ir a la Sagrada Familia, se nos desploma el mundo encima al ver todo lo que tenemos que andar, pero sin rechistar nos ponemos en camino.
La Sagrada Familia
Ahora que hemos acabado por hoy nos vamos a descansar a casa.
El Bàrri Gòtic és un entramat de petits i estrets carrerons situats en les ciutat de Barcelona.
Durant aquest crédit de síntesi de l'IES La Mallola el meu grup i jo em recorregut algunes de les zones és importants d'aquest barri, com la plaça Catalunya, la plaça sant Jaume, la Catedral de Barcelona, la Catedral del Mar, el Palau de la música Catalana, entre d'altres.
El dia 4 de Juny de 2008, als grups 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 15 els va tocar fer aquest itinerari:
Banco Español de Crédito.Dins de la plaça Catalunya hi ha un monument dedicada a Francesc Macià, president de la Generalitat i militar Espanyol.
En la part del davant del monument es pot llegir en una inscripció:
"Aixi heu de voler Catalunya, com tantes vegades jo he promesa al poble, políticamen lliure, socialment justa, i econòmicament prospera i espiritualment gloriosa."
Francesc Macià
Després d'haver visitat la meravellosa plaça Catalunya, anem en direcció a la plaça Ramon Amadeu, que va néixer a Barcelona al 17450, i va morir a l'edat de 76 anys, en l'any 1811. Va residir en aquesta ciutat fins al 1809, que va fugir perseguit pels francesos a Olot, on va fer imatges, sent les més notables un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d'Empúries i una Verge de la Pietat; Sant Bru per a l'Església de Sant Jaume de Barcelona; Santa Teresa per a la dels Sant Just i Pastor; Santa Anna amb la Verge en braços i Sant Joaquim, grup que es venera en la ex col·legiata de Santa Anna i la del beat Josep Oriol, per a la de San Sever. Mare de Déu dels Desemparats de la església del Pi a Barcelona. Quan estàvem situats davant de la església, per entrar-hi vam veure que estava tancada. Després de anar a veure, o intentar veure la església, anem cap al carrer Bertrellans, on hi han exactament 7 fanals situats a les parets d'aquest peculiar carrer tan estret, on continuem recte fins a arribar a la plaça Vila de Madrid ,
on podem veure les restes de la necròpoli romana del segle II. Una vegada ja em acabat de fer la foto en aquesta plaça anem direcció al carrer portaferrissa, que deu el seu nom a la gran impressió que va tindre en la seva època, ja que totes eren de fusta, però en aquell carrer eren de ferro. 
s parets de les cases.
Barri Gòtic (C/ Petritxol - Catedral de Santa Maria del Mar)
0 comentarios Publicado por xAvi en 9:30
construïda a l'any 998. Aquest temple és obra de l'arquitecte Berenguer de Montagut, i la primera pedra va ser col·locada com a coronament de la conquesta de Sardenya, que completava el domini català al Mediterrani, iniciat cent anys abans amb la conquesta de Mallorca, i que arribà a la total expansió amb l'entrada de Sicília i Grècia als dominis de la Casa de Barcelona. Barri Gòtic (C/Catedral de Santa Maria del Mar - Palau de la Música Catalana)
0 comentarios Publicado por xAvi en 9:00
Aquí podem llegir: “Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714)” Al 1714 el setge de Barcelona va ser la última operació militar de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, composats per la coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que recolzaven a Carles III. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van escollir la resistència fins la mort.La resistència oferta a Barcelona i els altres territoris de la Corona d'Aragó va aprofitar-la Felip V d'Espanya per destruir les muralles de les ciutats que s'havien resistit a l'avanç borbònic, i per establir una duríssima repressió que va culminar amb la crema de ciutats, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, i l'empresonament i mort de molts ciutadans, establint definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella.
L'execució de la defensa a la Batalla de Barcelona s'utilitza com a símbol de la resistència del poble de Catalunya en defensa del país, i el referent ha merescut la consideració de recordar-ne la data com a Diada Nacional de Catalunya.
Més informació a: http://www.11setembre1714.org/principal.htm
Els veïns de la zona pensen que:
-“Està bé amb comparació amb l’anterior però que podria estar més treballat, i que tindrien que treballar els edificis propers”
-“Crec que està bé que recordem els que van deixar la vida per la nostra autonomia”
En genral pensen que està bé, ja que recordem una gran història que ens va fer més lliures i que encara podrien fer-la millor.
Tot seguit anem al carrer Montcada, és un carreró molt estret on podem trobar diversos museus i llocs d’interès cultural i social.
Al numero 20 podem trobar el palau de les Dalmases, Edifici senyorial del segle XVII fruit de la reforma d'un edifici anterior gòtic, del qual en resten alguns elements interessants. Entre aquests cal destacar la capella del segle XV, amb volta estrellada, i relleus d'àngels músics envoltant la clau, on hi ha una Epifania. La façana és simple, amb els balcons emmarcats amb carreus i perfilats amb motlluratge esculpit, i un seguit de gàrgoles esculturades sota el ràfec. La part més interessant és l'escala del pati interior, on hi destaquen les guarnides columnes salomòniques que sostenen els arcs rampants, i el fris esculpit evocant el rapte d'Europa i el carro de Neptú. És una de les obres més interessants del barroc català.
Al numero 15 trobem el Palau de Berenguer d’Aguilar, que actualment és la seu del famós i conegut museu Picasso, el Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic el 1963, acull un fons de més de 3.800 obres que componen la col·lecció permanent i ofereix una dilatada programació d’exposicions temporals.
Seguint per aquest carrer, creuem el carrer princesa fins arribar a la Plaça d’en Marcús, al costat trobem el carrer Assaonadors. Els assaonadors és qui Efectua totes les operacions d'acabament de pells o de cuirs adobats, a Barcelona la casa gremial era situada a la plaça d'en Marcús, a la qual dóna accés el carrer dels Assaonadors.
Després seguim el nostre camí cap al Palau de la música, passem pel carrer Giralt de Pallisser, després seguim pels carrers: Sant Pere més Baix, Mare de Déu del Pilar, el carrer Sant Pere més Alt; respectivament i finalment arribem al Palau de la Música Catalana.
Va ser dissenyat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908 amb solucions a l'estructura molt avançades amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades, escultura, mosaic, vitrall i forja. El Palau de la Música Catalana, ple de llum i de colors, avui és també un equipament cultural obert al món, en què les seves sales i espais acullen concerts de tots els gèneres i estils, actes culturals, socials i empresarials, congressos, conferències, exposicions, etc. Per això és un referent en la vida cultural i social de la ciutat de Barcelona.
Actualment les diferencies entre les dues façanes, la que té actualment la porta principal és una façana molt més actual que l’altre ja que aquesta conté element arquitectònics més avançats i l’altre façana és la antiga façana del palau, que conserva l’estil que Domènech i Montaner li va donar.
Aquest és el vocabulari del Barri gòtic:
Detritus: defecacions de colom
Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.
Necròpoli: Cementiri d'època antiga.
Llòbrec: Fosc, tenebrós.
Criteri: Norma per a jutjar una cosa.
Deixebla: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.
Cura: Responsabilitat de vetllar per algú o per alguna cosa, de fer alguna cosa.
Bohèmia: artista que mena una vida precària i desordenada.
Sinagoga: (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu és Beit Knesset, "Casa d'Assemblea", o Beit a Tefila, "Casa d'Oració".
Timpà: és la zona triangular o gablet entre una llinda i les arquivoltes. Esdevé un espai semicircular a la part superior d'una portalada romànica o gòtica, i manté la decoració escultòrica.
Gàrgola: estàtua que fa la funció de canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les taulades.
Esmunyir: Fer esmunyir-se, fer passar lliscant per una estretor.
Emblemàtics: Objecte visible consagrat per l'ús per a representar una idea, una cosa abstracta, etc...
Eixam: molts carrers petits, tots seguits.
Orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos o Persona que ven aquests objectes.
Munió: conjunt de persones, animals o vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera.
Policromades: Pintats de diferents colors.
INTRODUCCIONLa montaña de Montjuic, de 173m de altitud esta situada entre el mar y la ciudad y tiene una gran importancia histórica, monumental y cultural. Ha sido una montaña en constante cambio desde inicios del siglo y ahora, en la actualidad, se puede considerar como sinonimo de disfrute, deporte y cultura. En la cara de la montaña que da al mar esta situado el cementerio mas antiguo de la ciudad, donde originariamente habia el cementerio medieval judío. Se supone que en Montjuic estaba asentado un pueblo ibero, aunque no se ha encontrado rastro, y, tiempo despues, los romanos (del siglo III aC. al siglo II aC.) construyeron allí una fortaleza que desapareció en el periodo de Augusto. Des de la epoca de los romanos, la montaña de Montjuic se explotava como cantera i sus maeriales se consideravan idoneos para la construcción. Hay dos suposiciones sobre el nombre de la montaña: Montjoios (Mont de los judios) o Mont lovis (Monte de Jupiter).
EL COMIENZO
Ahora voy a proceder a narrar nuestro recorrido por Montjuic (mas información aqui). Con esta entrada pretendo explicar lo que vimos, hicimos, y aprendimos. Como podemos observar en el mapa, empezamos nuestro recorrido en Plaza España (mas información aqui).
Era la primera vez que, almenos yo, visitaba Plaza España y me quedé un poco impresionado por su amplitud, aunque ya me lo imaginaba. Sin irme por las ramas, paso a narrar el recorrido. Nuestro pequeño viaje comenzaba a las 8:45 en Plaza España (Eso ya lo he dicho, pero lo repito). Llegamos con bastante puntualidad. Sin dilación comenzamos nuestra andadura, atravesando las dos grandes torres que dan a Plaza España su importancia.
Cruzamos las dos grandes torres que dan a Plaza España su importancia y, siguiendo la calle llegamos a una travesía, la cual seguimos hacia la derecha, llegamos al CaixaForum. Ante nosotros estaba el CaixaForum (Mas informacion aqui). Esa era la primera parada de nuestro viaje. El Caixaforum, antiguamente, era una fabrica textil. Las actividades que se llevan a cabo en el soln:
1) Exposiciones --> Arte clasico y moderno, arte cntemporaneo, otras culturas, fotografia, video...
2) Mediateca --> Espacio de consulta Musica y Arte Multimedia
3) I-Dissabtes CXF --> Innovacion / Creación / Participación / EEspacios de encuentro y intercambio entre creadores, actuaciones multimedia, noches tematicas, festivales, presentaciones de proyectos...
Salimos de CaixaForum, cruzamos una calle y subimos unas escaleras que nos llevaron a una plazoleta, que tenia como centro una gran fuente llamada "Font Magica". Cruzamos la plazoleta y subimos otras escaleras que nos llevaron a darnos de lleno con el Palacio Nacional (Mas informacion aqui). Esa era la segunda parada, y, aunque parezca mentira, estaba cerrado como el Caixa Forum. No obstante volvimos cuando acabamos el recorrido, a las 12:30 - 13:00 y recaudamos la informacion pertinente. Tras visitarlo sabiamos que el palacio Nacional acoge el museo de artes de Cataluña. Este museo presenta en sus exposiciones obras de colección de artes catalanas desde el romanico al S.XX (Romanico, Barroco, Gotico, Arte moderno). Volviendo a la mañana, teníamos que continuar, y para no perder tiempo esperando a que abriesen el Palacio Nacional nos dirigimos a la tercera parada del viaje: "La font del Gat".
Llegamos a la tercera parada del viaje: "La font del Gat". Esta fuente es famosa gracias a la popular canción infantil "Baixant de la font del Gat. Os dejo la letra:
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu,
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu,
Marieta, del ullviu.
e los "jardines Grec", o almenos eso nos dijo un anciano que habia sentado en un banco. Despues de eso, paseando encontramos un letrero en el que ponia "jardins de Laribal", asi que nos quedamos con la duda de si lo que nos dijo el anciano era cierto. Nos costó bastante encontrar el tearo, hubo un momento en el que nos perdímos, ya que el mapa no era muy preciso que digamos. Descubrimos que el teatro griego llevaba ese nombre, no por nada en especial, sino porque tenia en realidad forma de teatro griego, y tambien observamos que estaba cerrado, ya que esta en obras. Tras eso, rehicimos nuestros pasos hasta salir del recinto del teatro y seguimos la calle hacia abajo hasta alcanzar los jardines Mossen Cinto.Bonica es la rosa
Més ho es el ram
Més ho es el lliri
que floreix tot l'any.
Ese fue nuestro trabajo en grupo en ese punto del viaje. Nos quedaba el ultimo escalon para llegar a la cima y finalizar la parte practica del credito: El estadio olimpico.
Y eso ha sido todo. Asi finaliza nuestra larga travesia.
Guguelé
