Introducció
Rambla és una paraula d'origen àrab (rámla). Pot tenir dos significats relacionats entre ells; "llit de riu o torrent cobert de sorra" o "camí o carrer destinat al passeig obert sobre un antic llit de riu". Per tant la Rambla de Barcelona està construïda sobre un antic torrent. Les Rambles, amb els seus 2km de llargària rep diferents noms al llarg del seu recorregut. El primer tram es diu Rambla de Canaletes, perquè la famosa anteriorment era on s'hi trobava l'edifici de l'Estudi General, que més tard va ser enderrocat. Si continuem baixant trobem la Rambla de les Flors, deu el seu nom a la multitud de parades dedicades a la venda de flors que trobem en aquesta part. A continuació se situa la Rambla dels Caputxins, ja que antigament hi havia un convent de caputxins on actualment es troba la Plaça Reial. Després hi ha la Rambla de Santa Mònica, anomenada així en honor a la la Santa que també va donar nom a la famosa ciutat americana, en aquesta part trobem un museu i una catedral amb el mateix nom. Per últim trobem la Rambla de Mar, que es troba al costat del mar.
De la plaça catalunya al teatre Poliorama.
Vam començar el recorregut al costat de la font de Canaletes, situada al tram de la rambla amb el mateix nom. Ens aturem a la famosa font per fer una fotografia de grup. Al costat de la font hi ha una inscripció que diu: "Si beveu aigua de la font de Caga galetes sempre mes sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'aneu tornareu sempre", es també on els aficionats del barça celebren els seus triomfs.
Agafem el carrer Pintor Fortuny, amb el nom d'un famós pintor català, que ens porta fins al recinte on es troben el MACBA i el CCCB.
Tot seguit continuem pel carrer del Carme fins arribar a una petita església, anomenada Església de Betlem, que va ser la seu dels Jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya l'any 1767. Construïda pels Franciscans el 1643 en una obra que va durar fins al 1729, se situa sobre una altra església construida el 1553 que es va cremar l'any 1671. La seva cúpula va ser enderrocada durant la Guerra Civil, i més tard va ser reconstruïda però els extrems originals continuen intactes. Es una esglèsia d'un magnífic estil barroc obra de l'arquitecte Josep Juli que contrasta amb l'austerita de les altres petites esglésies barcelonines.
Ara travessem la rambla i arribem al carre de Portaferrisa, on podem veure un gran mosaic sobre unes fonts. A les plaques de sota l'imatge de la muralla, podem llegir uns textos en c astellà, explicant una mica la historia del carrer i del seu nom, que diuen el següent: La "Porta Ferriça" era una de las puertas de la muralla de Barce lona, construida en el siglo XIII. La barra de hierro - una de las medidas longitudinales usadas en la ciudad - que se fijó en ella le dio nombre así como a la calle que conducía hasta a dicha puerta desde el centro de la ciudad antigua. En la calle puertaferrisa, se construyeron, a principios del siglo XVI, la Casa Gralla, bello edificio plateresco desaparecido al abrirse la calle del duque de la Victoria, y la Casa Pinós, del marqués de Barbará derruida también a mediados del siglo XIX. La construcción del palacio Moya, (hoy Comillas) en 1774 motivó el derribo de la antigua puerta.
Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu
Baixant per cap al mar per Les Rambles, entre parades de flors i gent fent espectacles al carrer, trobem un bonic edifici que crida l'atenció d'inmediat perquè al seu exterior trobem una paret decorada amb plantes enfiladisses coronades pel dibuix d'una abella que les està regant, entrem a l'interior per a demanar informació i trobem un autèntic palau medieval, tot i que està restaurat. Al punt d'informació ens comenten una mica l'història d'aquest edifici.
D'estil barroc francès, va ser construït per l'arquitecte Josep Ribes el 1770, per encàrrec del virrei del Perú Manel Amat i Junyent. Quan aquest últim va arribar a Barcelona després d'enviduar a Perú, va tornar a casar-se i per a acontentar a la seva nova esposa va manar construir aquest palau. Avui dia és la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament i la seva sala d'exposicions acull obres d'artistes catalans contemporanis, com Oriol Bohigas o Antoni Abad. Decidim informar-nos una mica més sobre les funcions de l'edifici i ens expliquen que una gran part del palau està destinat a oficines i despatxs de l'organització de festes y events de la ciutat, tot i que també s'hi fan exposicions. En aquests moments, hi ha dues exposicions, una d'elles gartuïta. Aquí teniu més informació.
Ara ens dirigim a la plaça reial on podem contemplar el bonics fanals en forma d'arbre, obra d'Antoni Gaudí, autor també de la font amb l'escultura de Les tres Gràcies situada al centre de la plaça. La plaça va ser construida l'any 1848 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó al solar d'un antic convent de Santa Madrona propietat de l'ordre dels caputxins. L’any 1988, la plaça va ser agermanada amb la Plaça Garibaldí (Mèxic D.F.).
De la universitat Pompeu Fabra a aquell que descobrí amèrica
Arribem al punt de reunió, al costat de la Universitat Pompeu Fabra i entrem a la famosa universitat per a veure la moguda vida dels estudiants universitaris.
Seguint el nostre camí trobem el famós Museu de la Cera, inaugurat el 1973, on s'exposen prop de tres-centes de rèpliques exactes en cera de gent famosa. Més informació en aquest enllaç.
Ara ens dirigim a les Drassanes de Barcelona, que són unes de les més importants del món i actualment es troben convertides en la seu del museu Marítim de Barcelona. L'edifici, d'estil gòtic, va ser construït a finals del segle XIII, durant el regnat de Pere el Gran. Aquestes drassanes no van ser les primeres de què va disposar la ciutat. Es tenen noticies que ja se n'havien començat unes al costat de la porta de Regomir tocant a la muralla durant la conquesta de Mallorca i de València per Jaume I, el 1243. A partir de la construcció de les noves muralles al segle XIV, les drassanes instal·lades al peu de la muntanya de Montjuïc passen a ser les úniques de la ciutat.
Les drassanes son uns edificis on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, desde petits espais de la platja destinats a buidar troncs i modelar barques a les actuals drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlàntics i superpetrolers.
Seguint el nostre camí, arribem a l'estatua de Colom, el famós personatge de nacionalitat discutida que va descobrir amèrica, la seva escultura, senyalant a l'oest (en direcció a amèrica), es un dels monuments mes visitats de la ciutat. El Monument a Colom és una de les més famoses estàtues de la ciutat de Barcelona. Va ser construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom i es troba a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau. A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l'estàtua, des d'on es divisa la ciutat.
Del Govern Militar al palau de Mar
Ara que, per fi hem arribat al mar, contemplem l'atrafegada vida dels conductors i guies de les "Golondrinas, uns vaixells que, des del 1888 passeigen turistes i Barcelonins per igual al llarg del port de la ciutat. Aquests vaixells van ser inaugurats amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, aleshores eren propulsades per un motor de vapor i tenien capacitat per a vint passatgers.
"Maremagnum", passant pel famós aquari "Aquarium".
Per acabar, arribem al palau de mar, allà ens informem una mica sobre aquest edifici, d'arquitectura portuària típica del segle XIX. Es va construir entre 1880 i 1890 per a acollir els antics Magatzems Generals de Comerç. Avui és la seu del Museu d'Història de Catalunya i del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Sota els arcs característics d'aquest edifici, els diversos bars i restaurants oferixen les seves especialitats a tothom.
Guguelé


