El dia 4 de Juny vam anar a visitar el Barri Gòtic, es diu així ja que es va construir en la època gòtica, a mitjans del segle XII fins al renaixement.Primer anem a veure la plaça Catalunya, al mateix cor de la ciutat de Barcelona.D'aquí parteixen importants vies de comunicació com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya o les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer de Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l'Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat. Aquesta plaça es va construir a l'any 1859, en el Pla Rovira. L'ajuntament la va demanar construir per a L'Exposició Universal de 1888. A la part alta de la Plaça Catalunya es pot veure la emblemàtica façana d'un gran edifici, és el "Banco Español de Credito", aquest banc pertany, actualment a Banesto, Banesto és un acrònim del nom original del banc: Banco Español de Crédito.

Dins de la plaça Catalunya hi ha un monument dedicada a Francesc Macià, president de la Generalitat i militar Espanyol.
En la part del davant del monument es pot llegir en una inscripció:

"Aixi heu de voler Catalunya, com tantes vegades jo he promesa al poble, políticamen lliure, socialment justa, i econòmicament prospera i espiritualment gloriosa."
Francesc Macià




Després d'haver visitat la meravellosa plaça Catalunya, anem en direcció a la plaça Ramon Amadeu, que va néixer a Barcelona al 17450, i va morir a l'edat de 76 anys, en l'any 1811. Va residir en aquesta ciutat fins al 1809, que va fugir perseguit pels francesos a Olot, on va fer imatges, sent les més notables un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d'Empúries i una Verge de la Pietat; Sant Bru per a l'Església de Sant Jaume de Barcelona; Santa Teresa per a la dels Sant Just i Pastor; Santa Anna amb la Verge en braços i Sant Joaquim, grup que es venera en la ex col·legiata de Santa Anna i la del beat Josep Oriol, per a la de San Sever. Mare de Déu dels Desemparats de la església del Pi a Barcelona. Quan estàvem situats davant de la església, per entrar-hi vam veure que estava tancada. Després de anar a veure, o intentar veure la església, anem cap al carrer Bertrellans, on hi han exactament 7 fanals situats a les parets d'aquest peculiar carrer tan estret, on continuem recte fins a arribar a la plaça Vila de Madrid , on podem veure les restes de la necròpoli romana del segle II. Una vegada ja em acabat de fer la foto en aquesta plaça anem direcció al carrer portaferrissa, que deu el seu nom a la gran impressió que va tindre en la seva època, ja que totes eren de fusta, però en aquell carrer eren de ferro.

Després de caminar per aquests carrer girem a la esquerra per el carrer Petritxol, un dels carrers més petits i menys transitats de tota Barcelona, en aquest carrer podem veure uns rodolins situats en les parets de les cases.

Entre la gent que ha viscut aquí cal destacar la presència de: Josep PuigGari i Llobet (1821-1903). Protector de la cultura i de les arts. Nasqué al carrer de Petritxol i visquè aquesta casa.

Una vegada ja em visitat la Catedral de Santa Maria del Mar, anem direcció al Fossat de les Moreres, que està just darrere de la catedral. Aquí podem llegir: “Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714)” Al 1714 el setge de Barcelona va ser la última operació militar de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, composats per la coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que recolzaven a Carles III. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van escollir la resistència fins la mort.
La resistència oferta a Barcelona i els altres territoris de la Corona d'Aragó va aprofitar-la Felip V d'Espanya per destruir les muralles de les ciutats que s'havien resistit a l'avanç borbònic, i per establir una duríssima repressió que va culminar amb la crema de ciutats, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, i l'empresonament i mort de molts ciutadans, establint definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella.
L'execució de la defensa a la Batalla de Barcelona s'utilitza com a símbol de la resistència del poble de Catalunya en defensa del país, i el referent ha merescut la consideració de recordar-ne la data com a Diada Nacional de Catalunya.
Més informació a: http://www.11setembre1714.org/principal.htm
Els veïns de la zona pensen que:
-“Està bé amb comparació amb l’anterior però que podria estar més treballat, i que tindrien que treballar els edificis propers”
-“Crec que està bé que recordem els que van deixar la vida per la nostra autonomia”
En genral pensen que està bé, ja que recordem una gran història que ens va fer més lliures i que encara podrien fer-la millor.

Tot seguit anem al carrer Montcada, és un carreró molt estret on podem trobar diversos museus i llocs d’interès cultural i social.
Al numero 20 podem trobar el palau de les Dalmases, Edifici senyorial del segle XVII fruit de la reforma d'un edifici anterior gòtic, del qual en resten alguns elements interessants. Entre aquests cal destacar la capella del segle XV, amb volta estrellada, i relleus d'àngels músics envoltant la clau, on hi ha una Epifania. La façana és simple, amb els balcons emmarcats amb carreus i perfilats amb motlluratge esculpit, i un seguit de gàrgoles esculturades sota el ràfec. La part més interessant és l'escala del pati interior, on hi destaquen les guarnides columnes salomòniques que sostenen els arcs rampants, i el fris esculpit evocant el rapte d'Europa i el carro de Neptú. És una de les obres més interessants del barroc català.
Al numero 15 trobem el Palau de Berenguer d’Aguilar, que actualment és la seu del famós i conegut museu Picasso, el Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic el 1963, acull un fons de més de 3.800 obres que componen la col·lecció permanent i ofereix una dilatada programació d’exposicions temporals.
Seguint per aquest carrer, creuem el carrer princesa fins arribar a la Plaça d’en Marcús, al costat trobem el carrer Assaonadors. Els assaonadors és qui Efectua totes les operacions d'acabament de pells o de cuirs adobats, a Barcelona la casa gremial era situada a la plaça d'en Marcús, a la qual dóna accés el carrer dels Assaonadors.
Després seguim el nostre camí cap al Palau de la música, passem pel carrer Giralt de Pallisser, després seguim pels carrers: Sant Pere més Baix, Mare de Déu del Pilar, el carrer Sant Pere més Alt; respectivament i finalment arribem al Palau de la Música Catalana.
Va ser dissenyat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908 amb solucions a l'estructura molt avançades amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades, escultura, mosaic, vitrall i forja. El Palau de la Música Catalana, ple de llum i de colors, avui és també un equipament cultural obert al món, en què les seves sales i espais acullen concerts de tots els gèneres i estils, actes culturals, socials i empresarials, congressos, conferències, exposicions, etc. Per això és un referent en la vida cultural i social de la ciutat de Barcelona.

Actualment les diferencies entre les dues façanes, la que té actualment la porta principal és una façana molt més actual que l’altre ja que aquesta conté element arquitectònics més avançats i l’altre façana és la antiga façana del palau, que conserva l’estil que Domènech i Montaner li va donar.