De la plaça catalunya al teatre Poliorama.

Vam començar el recorregut al costat de la font de Canaletes, situada al tram de la rambla amb el mateix nom. Ens aturem a la famosa font per fer una fotografia de grup. Al costat de la font hi ha una inscripció que diu: "Si beveu aigua de la font de Caga galetes sempre mes sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'aneu tornareu sempre", es també on els aficionats del barça celebren els seus triomfs.

Agafem el carrer Pintor Fortuny, amb el nom d'un famós pintor català, que ens porta fins al recinte on es troben el MACBA i el CCCB.

Tot seguit continuem pel carrer del Carme fins arribar a una petita església, anomenada Església de Betlem, que va ser la seu dels Jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya l'any 1767. Construïda pels Franciscans el 1643 en una obra que va durar fins al 1729, se situa sobre una altra església construida el 1553 que es va cremar l'any 1671. La seva cúpula va ser enderrocada durant la Guerra Civil, i més tard va ser reconstruïda però els extrems originals continuen intactes. Es una esglèsia d'un magnífic estil barroc obra de l'arquitecte Josep Juli que contrasta amb l'austerita de les altres petites esglésies barcelonines.


Ara travessem la rambla i arribem al carre de Portaferrisa, on podem veure un gran mosaic sobre unes fonts. A les plaques de sota l'imatge de la muralla, podem llegir uns textos en c astellà, explicant una mica la historia del carrer i del seu nom, que diuen el següent: La "Porta Ferriça" era una de las puertas de la muralla de Barce lona, construida en el siglo XIII. La barra de hierro - una de las medidas longitudinales usadas en la ciudad - que se fijó en ella le dio nombre así como a la calle que conducía hasta a dicha puerta desde el centro de la ciudad antigua. En la calle puertaferrisa, se construyeron, a principios del siglo XVI, la Casa Gralla, bello edificio plateresco desaparecido al abrirse la calle del duque de la Victoria, y la Casa Pinós, del marqués de Barbará derruida también a mediados del siglo XIX. La construcción del palacio Moya, (hoy Comillas) en 1774 motivó el derribo de la antigua puerta.